Dolor és una sensació angoixant sovint associada amb lesions dels teixits, malalties o estímuls externs. En la investigació, el dolor pot causar una angoixa important als animals, comprometent-ne el benestar i afectant la precisió dels resultats experimentals. Per tant, reconèixer i avaluar el dolor és crucial no només per als efectes humans sinó també per a un tractament eficaç. Si el dolor no es detecta, no es pot tractar, a les preocupacions sobre l'eficàcia i la dosi analgèsica i, en última instància, resultats subòptims en estudis preclínics.
Com que els animals, a diferència dels humans, no poden verbalitzar el seu malestar, avaluar el dolor presenta reptes importants. La majoria de les avaluacions del dolor es basen en signes clínics i comportament general, que, tot i que són imperfectes, poden identificar eficaçment el dolor sever en molts casos. Per exemple, la coixesa o les reaccions específiques a la palpació de determinades regions corporals poden ser indicatives de dolor localitzat. Els avenços recents en les tècniques d'avaluació del dolor específiques-espècies han millorat la precisió de les avaluacions, especialment en procediments com ara l'avaluació del dolor post-quirúrgica en gossos i rates.
Reptes en l'avaluació del dolor animal
Actualment, no existeixen estàndards objectius universalment acceptats per avaluar el grau de dolor experimentat pels animals. Les respostes al dolor varien àmpliament entre les espècies, i fins i tot dins de la mateixa espècie, diferents tipus de dolor poden provocar reaccions diverses. Les observacions del comportament, combinades amb les avaluacions clíniques, segueixen sent les eines més fiables per mesurar el dolor dels animals.
Algunes de les tècniques que s'utilitzen habitualment en l'avaluació del dolor inclouen:
- Seguiment de la conducta: Enregistrar els comportaments dels animals sense molestar-los.
- Exploració física: Avaluació de les reaccions a la palpació suau, especialment en àrees que probablement s'associen al dolor, com ara els llocs quirúrgics.
- Seguiment de la nutrició i el pes: Control de la ingesta d'aliments i aigua, juntament amb els canvis de pes, per detectar possibles dolors o molèsties.
- Assajos analgèsics: administrar analgèsics i re{0}}avaluar l'animal 30-60 minuts després del tractament per avaluar l'eficàcia del fàrmac.
Innovacions en l'avaluació del dolor: el sistema d'anàlisi del comportament del NHP basat en IA-
ElSistema d'anàlisi del comportament dels NHP basat en IA- presenta un disseny innovador i sense marques que redueix significativament l'estrès sobre els primats no-humans (NHP). Els sistemes tradicionals basats en marcadors-acostumen a interferir amb els comportaments naturals, la qual cosa pot alterar els resultats de la investigació. En eliminar la necessitat de marcadors, aquest sistema permet als investigadors observar el comportament dels NHP sense alterar els seus moviments, garantint estudis de comportament més ètics i fiables.
El sistema aprofita la sincronització de múltiples-visualitzacions i algorismes avançats d'aprenentatge profund per millorar la precisió de les observacions. Les càmeres-d'alta velocitat capturen els moviments de l'NHP des de diversos angles, la qual cosa permet una reconstrucció precisa del comportament en 3D. Aquest enfocament innovador proporciona un mètode molt detallat, objectiu i no-invasiu per avaluar el dolor i controlar la progressió de la malaltia, abordant les limitacions clau dels mètodes tradicionals de valoració del comportament.
Avaluar amb precisió el dolor en animals de recerca requereix un enfocament multidisciplinari que inclogui investigadors, veterinaris i personal de cura dels animals. Els avenços continus en les tècniques d'avaluació del dolor, com ara l'anàlisi del comportament basat en IA-, ajuden a superar la subjectivitat dels mètodes tradicionals. Tanmateix, es necessiten més investigacions per desenvolupar eines robustes, fiables i universalment aplicables per a l'avaluació del dolor en diferents espècies. L'ús de tecnologies d'IA en l'avaluació del dolor representa una direcció futura prometedora en la investigació preclínica, especialment per amodels de primats no-humans .
