Models animals|Reptes i aplicacions en el desenvolupament del model de dolor

El dolor és un fenomen fisiològic complex desencadenat per l'activació de neurones sensorials anomenades nociceptors, que serveix com a mecanisme de protecció vital per als organismes. Els danys o malalties del sistema nerviós sensorial poden provocar dolor neuropàtic. Una comprensió profunda dels mecanismes del sistema nerviós sensorial i dels canvis fisiopatològics en el dolor neuropàtic és crucial per identificar noves dianes terapèutiques i desenvolupar fàrmacs analgèsics innovadors.

Els mecanismes del dolor es classifiquen generalment en mecanismes perifèrics i centrals. Els mecanismes perifèrics impliquen principalment fibres aferents primàries, nociceptors i sensibilització perifèrica. Els mecanismes centrals inclouen la sensibilització central, la desinhibició i la facilitació millorada, la remodelació estructural i l'excitabilitat ectòpica. La sensibilització perifèrica i central són factors clau que contribueixen a la hiperalgèsia post-lesió. La sensibilització perifèrica és un mecanisme important en el dolor inflamatori i en determinades condicions de dolor neuropàtic (com la neuràlgia postherpètica). La sensibilització central pot estar implicada en el dolor inflamatori, el dolor neuropàtic i el dolor funcional. La desinhibició i la facilitació millorada, la remodelació estructural i l'excitabilitat ectòpica són mecanismes únics en el dolor neuropàtic.

En animals d'experimentació, l'avaluació del dolor es basa en gran mesura en l'observació de comportaments espontanis, com ara el reflex de retirada de les potes, llepades o rascades freqüents, neteja excessiva, vocalització, reducció del comportament exploratori, augment dels comportaments estereotipats i canvis en les expressions facials. Quan els animals es troben en un estat de dolor patològic, la sensibilització del dolor condueix a una resposta millorada als estímuls i a una disminució del llindar del dolor. Fins i tot els estímuls lleus poden provocar canvis de comportament significatius, com ara la retirada de les potes, la llepada o la contracció abdominal. Per tant, durant els experiments, els investigadors poden aplicar estímuls específics mitjançant equips o reactius experimentals per induir canvis de comportament en animals, convertint així la intensitat del dolor en valors quantificables per a una avaluació objectiva del dolor. Actualment, els mètodes comuns per avaluar la sensibilització al dolor en animals inclouen proves de sensibilitat al dolor mecàniques, tèrmiques i al fred.

Aplicacions dels models de dolor:

Els models de dolor són eines essencials per estudiar els mecanismes del dolor, els mecanismes d'acció dels fàrmacs i avaluar l'eficàcia i la seguretat dels fàrmacs, proporcionant proves crítiques per al desenvolupament de fàrmacs.

Espècie animal comuna:

Ratolins, rates, primats no-humans (micos), conills, porcs, etc.

Models comuns de dolor i mètodes d'establiment de models:

• Model de dolor inflamatori:Model CFA: dolor inflamatori crònic induït per injecció subcutània d'adjuvant complet de Freund, utilitzat habitualment en ratolins i rates.
• Model de formalina:Respostes al dolor a curt -i{1}}llarg termini induïdes per la injecció subcutània o intradèrmica de formol, que s'utilitza habitualment en ratolins i rates.
• Models de dolor neuropàtic:
• Model de lesió nerviosa:Dolor neuropàtic induït per lesions nervioses creades quirúrgicament, com la transecció o compressió parcial del nervi ciàtic, que s'utilitza habitualment en ratolins i rates.
• Model de lesió per constricció crònica (ICC):Dolor neuropàtic crònic induït per lligar el nervi ciàtic o altres nervis perifèrics, utilitzat habitualment en rates.
• Model de capsaicina: Dolor nociceptiu induït per injecció local o sistèmica de capsaicina per activar nociceptors.
• Model de dolor químic:Model d'àcid acètic: dolor local induït per injecció subcutània o intraperitoneal d'àcid acètic, utilitzat habitualment en ratolins i rates.
• Model de dolor per càncer:Dolor tumoral induït pel trasplantament de cèl·lules tumorals a animals, utilitzat habitualment en ratolins i rates. Els mètodes d'establiment de models inclouen la cirurgia invasiva i les injeccions.

Reptes en l'ús de dades del model de dolor per a l'avaluació i desenvolupament de fàrmacs:

• Variabilitat individual:La variabilitat significativa entre els-animals en la sensibilitat als estímuls del dolor pot desafiar la interpretació i la reproductibilitat dels resultats experimentals.
• Selecció de models:L'elecció d'un model de dolor adequat requereix una consideració acurada dels objectius experimentals, preguntes d'investigació, soques animals i altres factors. Diferents models poden imitar diferents tipus de dolor.
• Traducció clínica:Els models animals no poden replicar completament la complexitat del dolor humà, la qual cosa planteja reptes a l'hora de traduir les troballes de models animals a aplicacions clíniques.
• Consideracions ètiques:Els experiments que utilitzen models de dolor animal han de complir estrictament les directrius ètiques, com ara minimitzar el nombre d'animals utilitzats i maximitzar el benestar i la protecció dels animals durant tot el procés experimental.

Prisys Biotech ha establert i validat una varietat demodels de dolor no-de primats humans. Som capaços de personalitzar solucions de model òptimes basades en les necessitats de recerca dels clients i els mecanismes d'acció dels fàrmacs. Els nostres serveis cobreixen la selecció de models i soques animals, disseny de controls, recollida i anàlisi de dades, revisió del Comitè Institucional de Cura i Ús d'Animals (IACUC), detecció de biomarcadors i molt més.

L'equip d'investigació professional de Prisys Biotech, a través de mètodes i estratègies d'optimització integrals, es dedica a millorar la fiabilitat i predictibilitat del model i a millorar la reproductibilitat i la comparabilitat de les dades, abordant de manera eficaç els reptes en el desenvolupament i l'aplicació del model de dolor. Pretenem oferir als clients informes d'avaluació de fàrmacs més realistes i precisos, facilitant l'èxit de la investigació preclínica i clínica de fàrmacs.